Muñoz Molinero, Vanessa
Madrid, 1979
Resident del tallerBDN de maig de 2015 a març de 2017
Va cursar Filosofia a la Universitat de Barcelona (2009) després de diplomar-se com a Tècnic Superior en Escultura a l’Escola Massana de Barcelona (2006) i Tècnic Superior en Escultura de metall a l’Escola La Palma de Madrid (1999). Ha realitzat exposicions a Barcelona, Leganés i Madrid entre les que destaquen Burbuja a la Sala La Mancha de Madrid (2000), Introspectiva a la Galeria Julia Karp de Barcelona (2005), Exposició conjunta a la Galeria d’Art ‘0’ de Barcelona (2007), Conversaciones interrumpidas a la Superficie Gallery de Barcelona (2012), DelicARTessen 12 a la Galería Esther Montoriol de Barcelona (2013) i Exposició ‘HIPERMERCAT’ Vinçon de Barcelona (2014) entre d’altres.
De caràcter totalment abstracte, treballa de manera artesanal defugint en certa mesura dels avenços tecnològics, pugnant per l’excel·lència de la tècnica com l’única manera de projectar les formes que procedeixen de fraccions de pensament, sense els quals no podria existir. Els materials que utilitza acostumen a ser el ferro o la fusta en funció de la temàtica de l’obra.
Projecte a realitzar al tallerBDN.
El seu plantejament de treball s’enfoca en la producció d’una sèrie de talles de fusta i uns murals de ferro per a les dues exposicions que realitzarà el 2015, una passat l’estiu i l’altra per Nadal (Galeria Catoscopio i ‘HIPERMERCAT’ Vinçon de Barcelona). Generalment diferencia el seu treball en dues categories: les obres que realitza amb el concepte de columna vertebral del tractament de la peça, on l’origen de l’obra comença des de la pàgina d’un llibre on finalitza la idea a través de documentació, poleix i acota la forma, obté les dimensions i el material adequat amb el tema que tracta la peça; i les obres que crea pel plaer de dialogar amb la matèria, crear tensions i experimentar amb el poder dels blocs de color. Actualment centra el seu interès en trencar la solidesa de l’escultura i la seva permanència, en geometries desdoblades, en blocs realitzats a partir de milers de peces com partícules i en escultures no perceptibles des d’un sol punt de vista… Aquesta és la seva manera d’entendre el què en física s’anomena la fi de determinisme: crear formes que puguin habitar en l’escletxa que deixen els descobriments de la ciència, fractura entre la metafísica i la ciència
