Porta Domínguez, Mònica
Barcelona, 1972
Resident del tallerBDN, decembre 2021
[Resident del tallerBDN (octubre 2014-març 2017)]
Es licenciada en Història de l’Art i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a professora associada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona i com a monitora i guia d’activitats educatives a la Fundació Antoni Tàpies i Can Framis.
Ha participat en nombroses exposicions a Barcelona: Can Felipa (convocatòria Arts Visuals 2013), Museu Picasso (Projectes Germinals), Galeria The Private Space (Loop Videoart), FAD (Premis Art-FAD), Centre Francesca Bonnemaison i Ca la Dona (Femart), Paraninf de la UB i Llibreria Proa. També ha exposat a la Universitat d’Alacant (Convocatòria Mulier Mulieris) i a la Biennal d’Amposta (2008). Ha participat en diverses exposicions a México, D.F. (Seminario de Cultura Mexicana, Gimena y la Fábrica Taller-espacio); al Centro Cultural Recoleta (Buenos Aires) i a la ciutat de Nuremberg (Alemanya).
Ha obtingut el premi de la Convocatòria Arts Visuals Can Felipa (2013), Premi Art-FAD d’Or (2008) i Premi de Compra Biennal d’Amposta (2006). Ha estat finalista dels Premis Art-FAD d’Or (2012) i va obtenir la Menció d’Honor dels Premis Art-FAD l’any 2006.
Projecte que ha desenvolupat al tallerBDN: Joguines negres
“El punt de partida són les joguines que teníem de petits, ens divertíem amb elles però alhora ens creaven uns patrons de conducta pel futur. A les dones ens inculcaven la futura maternitat, la família, la feminitat, la necessitat de tenir una llar… Les meves escultures pretenen donar una visió irònica sobre aquests aspectes, alhora que funcionar com una espècie d’amulets, fetitxes i potser com a objectes per una mena d’exorcisme. Penso en els estereotips de la feminitat que es desprenen d’aquestes joguines de la meva infantesa: les nines amb el cabell ros, nines que sempre eren bebès o joves, els objectes relacionats amb la cuina i la neteja… Les obres que vull fer tenen a veure amb una mena de pèrdua d’innocència sobre les promeses que totes aquestes joguines ens oferien. Aquestes escultures-joguina tindran com a títol genèric Joguines negres. El color negre normalment no s’associa a la infantesa i alhora té connotacions de negativitat, com per exemple quan es parla de “màgia negra”. El pes que tenen els materials com el ferro, simbolitza tota la càrrega que representen i també entorpeixen la possibilitat del joc.”
