Itabashi, Toshie
Ibaraki (Tokio), 1974
Resident en permanència del tallerBDN i responsable de la coordinació dels escultors que conviuen al taller de setembre de 2009 fins abril de 2012
L’any 1994 s’estableix a Barcelona i cursa els estudis d’Escultura a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics (Llotja de Barcelona) (1995-1999). Les seves primeres creacions són bàsicament escultures en marbre, mentre que posteriorment treballa amb diversos materials com fusta, terracota, llana, paper, etc. Ha realitzat exposicions individuals a la Galeria Hartman de Barcelona (2010 i 2007), a la Galeria Simon de Yokohama del Japó (2009), a la Galeria Maria Villalba de Barcelona (2003) i a la Sala d’Art Jove Lola Anglada de Barcelona (2002). També ha participat en exposicions col·lectives com 1.2.3 a la Galeria LafuturA de Barcelona (2014), Pacific Solution. Sculpture Show a la Universitat de Barcelona (2011), Racó pel Japó a la Galeria d’Artcentre de Barcelona (2011), Art per la ciencia al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (2011), Food for though Sculpture Show a la Universitat de Barcelona (2010), 16 escultors a l’Espai el Refugi de Badalona (2010), + 2 c x EM = 294 artistes contra l’Esclerosi Múltiple a Girona (2002) i La ciutat de les paraules al MACBA de Barcelona (1999) entre d’altres. L’any 2009 obté la Beca Institut Ramon Llull de Barcelona per exposar a l’estranger.
Ha participat en diferents Simposis com per exemple ’I Simposium Internacional de Escultura de Uncastillo’, Zaragoza (2005) i al ’II Simposium Internacional de Escultura de Saint Beat’, França (2002). Ha obtingut el primer premi del ’I Simposium Internacional de Escultura de Uncastillo’, Zaragoza (2005), el tercer premi del ’XVI Simposium Internacional de Escultura de O’grove’, Galicia (2005) i el primer premi NOSTROMO d’Escultura de Barcelona (2004).
Va col·laborar en la realització de la coberta dels tres últims trams del claustre de la façana del Naixement de la Sagrada Família de Barcelona. Entre els seus treballs de restauració destaquen els de la Font ornamental del Parc de la Ciutadella i la Casa de les Punxes, també de Barcelona així com la façana de la Seu de Manresa. Gràcies al seu domini de la talla en pedra i fusta ha rebut i accepta encàrrecs d’execució de prestigiosos artistes.
Toshie Itabashi necessita el metre cúbic per expressar tota la potència del seu criteri plàstic. Si quan va començar la seva carrera va prendre l’ocell de Brancusi (Maiastra) com a motiu, cal dir que això no va ser solament un motiu formal, sinó també iniciàtic. Amb la pedra Toshie començava a volar. Podríem entendre la seva l’obra partint de la proposició vitalista que inaugura l’art del segle XX però que, passant pel filtre del temps, ens parla de la potència màgica i simbòlica que a nivell col·lectiu prenen certs objectes i inspiracions. Una artista com ella parteix de premisses simples i quotidianes per arribar a conclusions importants.
